Després de La lenta digestió de les crisàlides, el seu primer llibre, Lluís Lucero Comas ja tenia clar que el següent es diria Tàmiris i els jacints. No era un simple caprici: entre els poemes no inclosos en la primera selecció sÆhi intuïa un fil temàtic comú que, amb el temps, ha anat prenent cos en aquest nou recull. LÆamor i el desig, els temors i els dubtes, les petites alegries i els capteniments que deixen marca. Tot all. que, entre el plaer i la ferida, construeix la identitat de qualsevol.Hi ha poetes que escriuen des de la contemplació i altres que escriuen des del combat. Lluís Lucero fa les dues coses alhora. La seva poesia convoca el mite i la carn, el desig i la pèrdua, la bellesa i la seva inexorable fugacitat. Mar BoschLa poesia de Lluís Lucero sÆescriu amb lÆelegància de la paraula i amb lÆimpuls del desig, el de lÆamor que es viu amb la pell de lÆànima i que, esquinçant la mudesa, brota i sÆenlaira i ens impacta com les fletxes 'que han travessat la pell, la carn i lÆos.'Rosa Font