El conte txekhovià no sÆassembla a cap altre. El seu protagonista sol ser un intel·lectual que se sent avorrit i incapaç de fer res de bo i útil, cosa que lÆimpulsa a filosofar sobre lÆabsurditat de viure. El narrador observa ùdes de la distànciaù els eprsonatges amb un lleu somriure irònic, tot amagant una simpatía i compassió profundes. LÆestil és clar, precís i lluminós, ple dÆobservacions i detalls summament poètics. LÆentonació general de Txèkhov és una barreja ben equilibrada dÆobjectivitat, ironia I tendresa infinita, tot plegat amamrat de tristesa gens sentimental. Però El monjo negre és una mica diferent. El personatge enigmàtic anunciat pel títol és una metáfora dÆaquella il·lusió que fa viure lÆésser humà, encarnada en una visió sinistra que al final de la narració destrueix el protagonista desencantat. La historia de Krovin no tracta dÆun boig, sinó més aviat dÆun il·lús, potser dÆun visionari.
